divendres, 18 de juliol del 2014

POSEM A PROVA ELS EXÀMENS?

Examen. Prova escrita o oral a què és sotmès un candidat per declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l'aprovació d'una assignatura, etc.

(definició extreta del DIEC)






Fa temps que li dono tombs a la concepció dels meus exàmens. Em fa ràbia fer el que sempre s’ha fet: activitat individual a classe de durada d’una hora amb un llistat més o menys llarg d’exercicis o activitats. Generalment trobem la següent estructura: professor explica un tema i realitza uns exercicis, passa una prova escrita (amb exercicis originals o, en el pitjor dels casos, ja fets a classe) i, finalment, tramet una qualificació numèrica entre 0 i 10. 

Si "piquem a trossets petits" la definició del DIEC...

Prova...


Quina durada ha de tenir? Pot allargar-se més d'un dia? Quantes activitats ha de tenir? Quines són aquelles activitats imprescindibles?

Des de fa un parell de cursos, els meus controls intenten ser una mica diferents pel que fa a l’estructura: només solen haver dos activitats avaluables. La primera, una activitat de caire mecànic avaluada sobre 3 punts (com a molt 4 apartats). La segona, dos problemes (a escollir-ne un) més o menys oberts i transversals entre diferents blocs temàtics, que l’alumne ha d’atacar i intentar arribar a obtenir resultats. La qualificació del problema no només depèn dels resultats obtinguts sinó del camí pres.

Referent a l'aspecte de la durada, em vull plantejar alguna prova que duri més una sessió. No obstant, en el moment que es contempla una prova amb feedforward (veure el darrer apartat), aquest aspecte passa a ser secundari.

...escrita o oral...


Aquí, poc més a fegir. Cal felicitar al DIEC per recordar-nos que una prova no ha de ser obligatòriament escrita. No obstant, el "sistema" no para de posar-nos l'accent en el format escrit per a les proves. Us imagineu algun examen de la selectivitat en format oral?


...a què és sotmès un candidat...


Ha de ser individual? Es poden fer proves per parelles? I en grup?

En aquest apartat tinc molt per treballar! Fer un examen per parelles (o en grup) pot ser una activitat d'allò més interessant. Concursos del tipus "La copa cangur" o "Els problemes a l'esprint" (entre d'altres) són una bona mostra d'activitats avaluables que es desenvolupen per equips. Ho podríem importar a les nostres aules, no?

Quan ho hagi experimentat, us prometo que ho penjaré al bloc. #ditqueda

... per declarar si és apte a entrar en una escola, a obtenir un grau, un càrrec, l'aprovació d'una assignatura, etc.



És imprescindible fer exàmens? Quin pes han de tenir en les nostres qualificacions? Han de tenir feedback? Han de tenir feedforward?


Un cop l'alumnat ha contestat l'examen toca l'avaluació. Com qualifiquem els exàmens realitzats és dels aspectes que més he treballat aquest any. Com ja he comentat anteriorment, m'agrada molt l'apartat de resolució de problemes oberts (aquest punt es mereix un post en un futur). Per avaluar un problema obert he emprat la següent RÚBRICA inspirada en el document de COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L'ÀMBIT MATEMÀTIC. Volia que fos una rúbrica senzilla, única per tot tipus de problemes i, sobretot, clara. L'he fet servir durant tot el curs. Ara, a l'estiu, toca rentar i tallar les puntes (com un bon perruquer) per acabar-la emmotllant a les meves necessitats i, sobretot, a la dels alumnes.

La rúbrica m'ha servit per avaluar qualitativament a l'alumne. Intentar explicar què fa bé (per seguir el camí escollit) i què no fa tan bé (per tal de millorar) és imprescindible (feedback). Però, si ens aturéssim en aquest punt, estaríem perdent una opció d'allò més interessant. Us heu plantejat que l'alumne repari, corregeixi, ampliï les activitats avaluades? (feedforward)




No pretenc deixar de fer exàmens. No pretenc fer tots els exàmens en grup. No crec que fos gaire bo pels "meus" alumnes que ho fes així. En algun moment o altre "hauran de passar pel tub" tot examinant-se de proves amb format "estàndard". No obstant, que tastin altres estructures tampoc crec que els faci mal!








11 comentaris:

  1. M'ha agradat molt el teu post, trobo molt interessant plantejar-se noves maneres de fer exàmens.

    Un comentari: dius "un cop l'alumnat ha contestat l'examen toca l'avaluació". Crec que hauries de canviar la paraula avaluació per correcció. L'avaluació va molt més enllà de la correcció d'un examen. Dóna la sensació que quan parles d'avaluació parles d'avaluació punitiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Artur,

      moltes gràcies per obrir el debat. Certament, l'ús de la paraula avaluació no és del tot encertat. Aquest mal ús està fet de forma deliberada: malauradament, confonem avaluar amb corregir i, sobretot, posar una nota a un examen (i com bé dius, generalment, de forma punitiva). Una part de l'article vol plantejar aquest aspecte.

      Jordi

      Elimina
  2. Gràcies per compartir les teves interessants reflexions company.

    No hi ha dubte de que "Posem a prova els exàmens?" és un títol amb ganxo, tan mateix, després de llegir el post la pregunta que em sobrevola el cap és "Posem a prova l'avaluació?". M'explico!

    Fem dues llistes. A la primera anotem TOT allò que t'agradaria que aprenguin els teus alumnes, òbviament no em refereixo només a continguts. A la segona anotem quines eines d'avaluació fem servir. Hi ha correspondència entre allò que t'"importa" i allò que creus que "avalues"?

    En el meu cas, a dia d'avui, et confesso que la resposta és NO. He fet avenços aquest curs però el més calent és a l'aigüera.

    La meva concepció de l'educació matemàtica a secundària està lligada a aprendre a pensar, raonar i argumentar, a la participació, l'autonomia i la responsabilitat compartida. És impossible avaluar tals objectius a partir de x proves escrites, i no només és impossible, sinó que és injust.

    Estem d'acord que els alumnes hauran de "passar" alguna/es proves escrites al llarg de la seva vida (acadèmica), i cal que estiguin preparats. Però, pel camí, perquè no creure'ns que hi ha altres aspectes a avaluar que tenen tant o més importància que un f*cking examen escrit? No podem avaluar una conversa (són clars els arguments? aporta exemples? és exhaustiu? respecta el torn de paraula? enriqueix la conversa del grup? complementa les aportacions dels companys/es?...)? Una producció (mapa mental, vídeo...) ? Una exposició oral? El treball en equip? La participació activa a l'aula? El respecte pels companys? L'autonomia?

    Tu quina nota vols?
    I quina creus que et mereixes?
    Més enllà d'això, només calen evidències per poder-ne parlar, discutir, aprendre.

    Sergi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi,

      en part, el post, anava dedicat a tu! Sense la teva resposta, el post no adquiria el sentit que volia. De fet, què és un examen? El que intento, amb major o menor encert, és plantejar diferents tipus d'activitats de treball amb l'alumnat (posa-li el nom que vulguis) i treure'n el màxim suc possible. Li vols dir exàmen? Diga-li examen. Li vols dir treball en grup? Diga-li treball en grup. Li vols dir conversa? Diga-li conversa. El que més m'interessa és el COM ho utilitzes i no pas el QUÈ.

      El que crec que és un error és NOMÉS emprar l'examen de "tota la vida" i trametre una qualificació numèrica (malauradament passa massa sovint).

      Una vegada més,

      MOLTES GRÀCIES!

      Elimina
    2. El teu post té sentit per si sol Jordi, però gràcies! :)

      Estic completament d'acord amb tu. L'examen de "tota la vida" és terriblement efectiu per quantificar, però en termes avaluatius (saber la "vàlua" dels nostres alumnes) és un recurs limitat, molt limitat.

      En el meu cas, el pes dels exàmens és el mateix que el de qualsevol altra activitat avaluada (una conversa, una activitat en grup, una producció...). De fet, no en diem examen amb els alumnes, perquè no ho és en el sentit clàssic, és simplement una manera més de posar-nos a prova, però en aquest cas és un treball individual i per escrit.

      Pot semblar una posició radical, però honestament, em sembla molt més radical el "sistema d'avaluació tradicional".

      Elimina
  3. Des de que estic a ensenyament no paro de plantejar-me quina és la millor manera d'avaluar els aprenentatges i de relacionar-ho amb el numeret que haig de posar al paper al final del trimestre. Aquest curs que he tingut certa llibertat a l'insti en el que he estat he pogut fer-me proves i he pogut experimentar sobre aquest tema. Ara a l'estiu llegir post-comentaris com aquest m'ajuda a fer reflexions sobre tot plegat. Gràcies pel post !
    Crec que hi ha una relació estreta entre la qualificació i els exàmens i que potser el que s'hauria de fer és trencar-la. Jo en un principi pensava que els examens com els fem no haurien d'existir, però poc a poc he vist que és un tipus d'activitat que depèn com es plantegi pot ser útil com a activitat individual per a posar-se a prova un mateix. Des d'aquest punt de vista els examens m'han començat a fer gràcia, però sempre i quant el seu pes en l'avaluació (i en la qualificació) sigui el que ha de ser.
    El drama per mi ve quan arribo a un institut i em diuen que els criteris d'avaluació del departament de mates són 50% l'examen , 50% resta de coses de classe. O fins i tot un 70% examen... En la resta de coses de classe hi tenen cabuda les idees que comenta en Sergi, i està clar la quantitat de activitats i aprenentatges que es poden fer i avaluar.
    El repte per mi és com tractar el 50% o 70% de l'examen. Aquest curs ho he intentat i no m'ha sortit com m'hagués agradat, al final he acabat fent exàmens 'convencionals', però ara amb la distància i llegint totes aquestes reflexions veig que pot haver-hi un camí per fer trampa tingui les condicions que tingui a l'institut que em toqui. La idea de fer examens cooperatius tipus el que has plantejat al post m'ha agradat molt, i em pot servir per a rebaixar el percentatge d'exàmens individuals fins al lloc que li correspongui.
    Respecte a l'últim comentari del Sergi, aquest curs vaig veure un tuit seu on plantejava la idea de raonar la nota amb els alumnes i a l'últim trimestre vaig decidir-me a provar-ho i va ser molt divertit. Em va agradar tant que em sembla que ho faré servir a partir d'ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mira,

      m'encanta el teu comentari. Certament, el que comentes en el teu escrit és una constant en la gran majoria dels "dies a dies" dels centres. El meu post ha sorgit de les meves reflexions unides a converses amb en Sergi del Moral, amb en Jordi Caelles, amb en Sergi Múria, amb l'Antón Aubanell...

      Com bé dius, els departaments (programacions, equips directius, inspeccions, ...) estan obsessionats amb el % que li posem als exàmens i el % a la resta. El que crec que caldria revisar és com ho fem: com són els exàmens que proposem, què pretenem amb aquell examen i quin treball en fem posteriorment és molt més interessant que no pas el % que li assignem. Tu li dius TRAMPA, jo n'hi dic ALTRES FORMES D'EXÀMENS.

      Agraeixo que el post t'hagi servit per seguir replantejant el com fas les coses (que veient el teu escrit tenen molt bona pinta).

      Jordi

      Elimina
    2. Hola Mira i Jordi,

      Trenquem aquesta relació examen-avaluació, si us plau, trenquem-la. No defenso eliminar els exàmens, en absolut, però sí relativitzar el seu pes, que crec que hauria de ser més aviat reduït.

      Pel que fa als % crec que tens poden no ser una limitació. Si no tens opció a discutir els %, possiblement tinguis opció d'ampliar el concepte "examen". La nota d'aquest nou "examen" podria dividir-se en parts, on una d'elles podrien ser els exàmens clàssics, però les altres podrien ser el que tu vulguis. M'explico?

      Mira, m'ha fet il·lusió veure que et vas animar a raonar la nota amb els alumnes.

      Sergi



      Elimina
    3. Wow, reflexions de nivell respecte el COCO, l'avaluació.

      Jo n'estic d'acord amb el Sergi, pel que fa a reduir la importància dels exàmens en l'avaluació. Tot i que encara estic pensant i fent canvis, cada cop dono més importància al portafolis de l'alumne i estic introduint més proves grupals i/o alternatives allunyades de l'examen tradicional.

      Bé, fantàstiques reflexions i fantàstic bloc. El segueixo!

      Ramon

      Elimina
    4. Hola Ramón,

      Molt agraït pels teus comentaris. Hem d'aconseguir que l'avaluació deixi de ser el
      COCO (per nosaltres, pels alumnes, pels inspectors i per les famílies). Una abraçada,

      Jordi

      Elimina
  4. Hola Jordi, no se com contactar amb tu!
    T'he escrit un parell de correus però no he rebut contesta...
    Escriu-me scapella@xtec.cat
    Hola Jordi FONT,

    Soc Sebastià Capella, mestre jubilat, m’adreço a tu per proposar-te una possible col·laboració...

    Pel proper 30 de novembre de 2019, estem organitzant des de l’associació *[ED]BUILDING, **https://edbuilding.org/** , *una jornada matinal sobre matemàtica manipulativa.

    El programa, a falta de concretar els formadors, seria segons l’ organigrama adjunt:

    MANIPULEM, TOQUEM i APRENEN...
    Jornada de matemàtiques manipulatives.

    Hem pensat amb tu, per que ens facis el Taller de MATERIALS DE SEMPRE per a secundària. Sabem que estàs al laboratori i que treballeu molt be la manipulació en matemàtiques !

    Volem que aquesta jornada sigui del tot pràctica!

    Em puc dirigir a tu, gràcies a la col·laboració d’alguns membres de CREAMAT.

    Lògicament aquesta participació serà remunerada.

    Estaries interessat en fer aquesta participació?

    Estarem en contacte!

    ResponElimina